En resposta al sistema elèctric espanyol, controlat per l’oligopoli de cinc multinacionals, al llarg dels darrers anys han proliferat projectes d’energia comunitària i cooperatives
A Ares dels Oms, situat als Serrans, entre les comarques de Gúdar-Javalambre (Terol) i la Serranía Alta (Conca), el veïnat està fart que el poble es quede sense llum. El municipi es troba al final de la xarxa de llum i els talls de subministrament són habituals, sobretot a l’hivern. Una vegada s’apaga la llum, poden estar des de cinc minuts fins a 36 hores aïllades i incomunicades. Després de cinc anys plantejant i debatent possibles solucions, Ares dels Oms està cada vegada més prop de posar fi a les avaries i aconseguir el seu objectiu final: desconnectar-se de la xarxa elèctrica estatal i aconseguir autoabastir-se amb energia renovable els 365 dies de l’any. Aquesta fita no es podria fer realitat sense el treball precedent de cooperativisme i apoderament social que van encetar a finals del segle XX nombroses cooperatives d’energia renovable.
L’objectiu d’aquest municipi de 381 habitants podria complir-se a finals de l’any 2020, i es convertiria en la primera localitat de l’Estat espanyol que genera i distribueix la seua pròpia energia, completament ecològica. Per a aconseguir-ho, l’Ajuntament d’Ares dels Oms, en col·laboració amb l’empresa pública municipal Sersuma i el Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de València (UPV), preveu l’ús d’una planta fotovoltaica, un generador eòlic i una planta de biomassa per a reutilitzar els purins generats en les activitats ramaderes; així com tecnologia hidràulica, amb què s’aprofitarà la força dels salts d’aigua dels rius i basses més pròximes. Es tracta d’una combinació de quatre energies “prou complicada, ja que s’han de preveure i cobrir les necessitats del poble”, explica Mutaz Alajimi, enginyer municipal i director tècnic de l’empresa Sersuma, qui subratlla que el projecte permetrà estalviar-se “les pèrdues que suposa el trasllat de l’energia en xarxa”.
El projecte, que compta amb un pressupost de quatre milions d’euros, constarà d’una primera fase, en què es farà un estudi de viabilitat per a comprovar que amb l’energia que es genere es podrà abastir tot el poble durant l’hivern i l’estiu. Per això, per exemple, “l’Ajuntament preveu emmagatzemar els excedents d’energia hidràulica en centres de bombament”, matisa Alajimi. L’obtenció d’aquest tipus d’energia renovable, però, és la que més dificultat està suposant, ja que un salt d’aigua prové del riu Arcos –ubicat en la comarca de Gúdar-Javalambre– i “s’han de demanar els permisos pertinents a la comunitat d’Aragó”, exposa.
Segons l’última anàlisi de FACUA – Consumidors en Acció, en octubre el rebut de la llum va experimentar una pujada mensual del 4,8%. Així, la factura amb la tarifa semiregulada PVPC (preu voluntari per al petit consumidor) es va situar en 70,08 euros, enfront dels 66,87 euros del de setembre de 2019. Aquestes pujades de preu “no es preveuen amb el projecte que hem plantejat, amb què s’espera reduir entre un 15% i un 25% la factura de la llum”, destaca el tècnic municipal.
El veïnat serà, doncs, el principal beneficiari en tots els sentits, ja que l’Ajuntament també es planteja que les habitants puguen aportar diners i es facen sòcies. “És una manera d’apoderar la ciutadania i democratitzar el sector elèctric”, afegeix Alajimi. Quant als efectes mediambientals i locals, a banda d’apostar per l’energia renovable com a eina de desenvolupament rural i per a combatre l’amenaça del despoblament, s’espera evitar l’emissió de fins a 1.200 tones de CO2. “Pot semblar una xifra menuda, però, si tenim en compte que el poble té menys de 200 habitants, el nombre és molt gran
i el medi ambient i les futures generacions ho agrairan”, conclou.
Energia comunitària
El veïnat d’Ares dels Oms ha tingut com a referents projectes d’autoabastiment energètic espanyols i europeus com, per exemple, el del municipi alemany de Feldheim, les 150 habitants del qual han aconseguit la independència energètica; així com algunes experiències d’autosuficiència compartides entre les entitats socials i la ciutadania dels Països Catalans. És el cas del primer projecte comunitari d’energia eòlica “Viure de l’aire del cel”, impulsat pel veïnat de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. “Davant d’un sistema elèctric que està en mans de molt poques mans, decidim instal·lar un molí de vent de propietat compartida per generar electricitat neta i verda i fer possible la solidaritat entre persones”, recorda Pep Puig, un dels impulsors de l’aerogenerador, el qual, amb un funcionament previst de 2.405 hores a l’any, genera electricitat neta suficient per a abastir unes 2.000 llars.
Font. www.directa.cat
