Gestió Forestal

La gestió forestal sostenible (GFS) es defineix com l’administració i ús dels boscos de manera i en la mesura que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial de complir, ara i en el futur, funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants, a escala local, nacional i global, sense causar dany a altres ecosistemes.

gestioforestalsostenible2

  • Introducció
  • Pla General de Política Forestal
  • Pla d’ordenació de recursos forestals
  • Estratègia per Promoure l’Aprofitament Energètic de la Biomassa Forestal i Agrícola

Catalunya és un país de boscos: fins a un 60% de la seva superfície correspon a terrenys forestals i fins a un 40% correspon a terrenys forestals arbrats. Alhora, el creixement anual del bosc és de 2,9M de m3/any, i només un 20% d’aquest creixement s’aprofita. Aquests boscos són, d’una banda, una font de beneficis socioeconòmics i ambientals que cal potenciar i, banda per l’altra, són elements dinàmics els quals no estan exempts de riscos.

La gestió forestal a Catalunya garanteix la persistència de les masses forestals compatibilitzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis dels boscos i terrenys forestals de forma sostenible en el temps, tot afavorint la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals, el desenvolupament socioeconòmic del territori, la conservació de la biodiversitat, i la prevenció dels riscos naturals. Un aspecte important a considerar és que aquesta gestió forestal haurà de cercar una adaptació d’acord als efectes del canvi climàtic.

Una gran part dels boscos de Catalunya són de propietat particular i, així com hi ha una important sensibilitat social vers els temes ambientals, cal compatibilitzar els usos socials del bosc amb la defensa dels drets de la propietat forestal i millorar la percepció de la gestió forestal.

Totes aquestes fites van de la mà: l’aprofitament sostenible dels recursos forestals permet el manteniment d’un sector econòmic estratègic per al territori i garanteix la persistència dels boscos enfront a determinats riscos naturals com els incendis forestals. Per tant, entre els objectius de la política forestal hi ha d’haver la promoció de la gestió activa dels terrenys forestals com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals i com a eina de millora per a la seva defensa front els riscos naturals.

La qualitat de la gestió forestal passa per la consideració inevitable de les diferents funcions dels espais forestals. El bosc és realment una infraestructura de país, per això és necessari disposar d’eines que facilitin aquesta gestió multifuncional seguint uns criteris de sostenibilitat. A Catalunya existeixen instruments de planificació a diferents escales de detall i per a diferents àmbits que permeten ordenar la superfície forestal. D’acord amb la superfície de planificació i segons el grau de definició tècnica de la gestió podem classificar de més a menys superfície planificada i de menys a més grau de detall de gestió els següents documents: Pla general de política forestal, Pla d’ordenació dels recursos forestals i els instruments d’ordenació forestal i d’altres plans equivalents.

gfsmodel

Model esglaonat de planificació forestal. Font: Memòria Informativa del Pla General de Política Forestal.

El Pla General de Política Forestal (PGPF) té com a objecte establir les directrius tècniques per a l’execució d’una política forestal integral en el conjunt del territori de Catalunya, d’acord amb el que disposa l’article 7.1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, en el marc dels objectius i determinacions de la Llei esmentada, i de la legislació estatal bàsica en la matèria.

L’àmbit d’aplicació d’aquest PGPF és el constituït per la totalitat dels terrenys forestals de Catalunya i té els següents objectius:

  • Promoure la gestió activa dels terrenys forestals, com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals, i fomentar la conservació de la biodiversitat.
  • Recolzar la propietat i la indústria forestal com a principals agents del sector econòmic.
  • Millorar la percepció social de la gestió forestal sostenible i promoure l’ús de llurs productes.
  • Promoure el desenvolupament, la innovació, la transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius del sector forestal.
  • Promoure una planificació eficient dels terrenys forestals i potenciar la coordinació i incorporació dels valors econòmics i ambientals forestals en altres planificacions sectorials per a fomentar sinergies.

Així mateix, atesa la seva condició de pla territorial sectorial i, d’acord amb el que disposa l’article 4.3 de la Llei 1/1995, han de ser objecte del PGPF:

  • Fomentar el desenvolupament sostenible del país
  • Respectar les terres d’ús forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat.
  • Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.
  • Salvaguardar els espais naturals d’especial interès.
  • Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

Aquest Pla es basa en la Gestió Multifuncional Sostenible, que s’inscriu en el concepte de BIOECONOMIA que impulsa l’estratègia 2020 de la UE. En aquest sentit, facilita la integració dels espais naturals en el propi territori, cercant l’equilibri entre la protecció de la seva biodiversitat i l’activitat de la població que hi viu i, alhora, contribueix a garantir els recursos per assegurar la gestió que requereixen per a la seva conservació i millora. Entre els beneficis que aporta el model, cal destacar els següents:

  • El PGPF serà el pla marc pel desenvolupament del sector forestal i la seva aplicació ha de permetre la gestió de la totalitat del conjunt del territori forestal.
  • No és necessari un augment de la superfície forestal arbrada existent sinó una gestió adequada de la mateixa.
  • La conservació i la prevenció enfront d’amenaces han d’anar lligades a la gestió rendible dels boscos.
  • La gestió forestal sostenible proposada en aquest pla ha de ser capaç de doblar la taxa d’autoproveïment del mercat forestal català.
  • El recolzament a les indústries derivades del sector forestal català ha de ser clau per la creació de demanda i per garantir la gestió forestal sostenible.
  • Augment de la inversió en prevenció incendis
  • El manteniment dels espais amb alguna figura de protecció associada es garantirà millor es garantirà millor en un marc de gestió multifuncional sostenible
  • Un dels elements essencials és la recerca tant la dirigida a la mitigació dels efectes produïts pel canvi climàtic (riscos naturals) com aquella que persegueix la diversificació de productes i usos dels terrenys forestals
  • Una part important de la dinamització del sector forestal ha d’anar de la mà de la simplificació administrativa (autoritzacions/notificacions) i d’una política forestal amb objectius clars.

El Pla d’ordenació de recursos forestals (PORF) sorgeix arran de la Llei 43/2003 de forests d’Espanya, article 3, en la qual es defineix com una eina d’ordenació del territori amb un contingut amb caràcter obligatori i executiu per a les matèries regulades en aquesta llei i amb caràcter indicatiu per a la resta d’actuacions, plans o programes sectorials.

En aquesta llei estatal es defineixen com a competències de la comunitat autònoma les següents:

  • L’àmbit territorial del PORF són els territoris forestals amb característiques geogràfiques, socioeconòmiques, ecològiques, culturals o paisatgístiques homogènies, d’extensió comarcal o equivalent. Es poden adaptar a aquelles comarcalitzacions i divisions d’àmbit subregional plantejades per l’ordenació del territori o altres divisions administratives específiques pròpies de les comunitats autònomes. També es consideren les condicions de mercat dels productes forestals, els serveis i els beneficis generats per les forests per delimitar-les. En el cas de Catalunya es determinen les vegueries com a àmbit territorial del PORF.
  • Les comunitats autònomes elaboren i aproven els PORF i en determinen la documentació i el contingut.
  • L’elaboració dels plans inclou la consulta a les entitats locals i als propietaris privats, a altres usuaris legítims afectats i a la resta d’agents socials i institucionals interessats, així com els tràmits d’informació pública.

Per altra banda, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 2014 l’Estratègia per Promoure l’Aprofitament Energètic de la Biomassa Forestal i Agrícola. El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020), aprovat pel Govern català el mes d’octubre de 2012, fa una aposta decidida per l’aprofitament energètic de la biomassa forestal, proposant una estratègia singular específica en aquest àmbit, que inclou una sèrie de propostes concretes d’actuacions.

Aquest document es centra en l’aprofitament energètic de la biomassa d’origen forestal a Catalunya, plantejant en primer lloc el potencial existent de la biomassa a Catalunya i les opcions d’aprofitament energètic, identificant les oportunitats que pot aportar el seu desenvolupament i les barreres que existeixen, des del punt de vista tècnic, econòmic, ambiental, legal i social.

S’exclouen de l’àmbit d’aplicació de l’estratègia, els residus de la fusta que puguin contenir compostos organohalogenats o metalls pesats com a conseqüència d’algun tipus de tractament amb substàncies protectores de la fusta o de revestiment i que inclou, en particular, els residus de fusta procedents de residus de la construcció i enderrocs.

L’aprofitament de la biomassa per a usos tèrmics contribueix a la disminució de la dependència energètica externa (combustibles fòssils), a la millora de la competitivitat de les empreses consumidores d’energia i al desenvolupament d’un teixit empresarial format per noves empreses.

Aquesta Estratègia vol assentar un model de producció energètica sostenible que repercuteixi directament en un estalvi directe sobre els consumidors finals, molt especialment per a ajuntaments, corporacions locals i empreses.

Des del vessant de la mitigació del canvi climàtic, l’ús de biomassa forestal té un comportament neutre pel que fa a les emissions de CO2 i la substitució de combustibles fòssils representa una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

L’Estratègia permetrà fer treballs silvícoles i millores a 25.000 ha/any l’any 2020, quan actualment ens situem en unes 10.000 ha/any per a l’obtenció d’energia tèrmica, i això suposarà mobilitzar 600.000 t/any quan actualment es situen en 240.000 t/any.

Les principals línies d’actuació que marca aquesta Estratègia són les següents:

  • Assessorament en l’avaluació del recurs.
  • Optimització de la logística.
  • Impuls al cooperativisme forestal i a l’ús de maquinària.
  • Afavoriment de la producció de biocombustibles (estelles, pèl·lets, briquetes).
  • Suport al teixit empresarial de llenya i carbó vegetal.
  • Regulació i normalització dels biocombustibles.
  • Oferta de combustibles amb preus més competitius que els d’origen fòssil a la indústria i els serveis.
  • Disseny d’un marc integral d’ajuts econòmics mitjançant un programa únic.
  • Foment de les instal·lacions de calefacció amb biomassa en els edificis de les administracions públiques.
  • Recolzament dels aprofitaments tèrmics i de les aplicacions de cogeneració amb subproductes de biomassa en les indústries catalanes.
  • Potenciació de les empreses de serveis energètics en l’àmbit de la biomassa.
  • Impuls a la recerca i desenvolupament tecnològic (biocarburants de 2ª generació,…)
  • Simplificació administrativa i coordinació entre administracions.
  • Consolidació del sector econòmic i promoció d’associacions o clústers específics

L’increment en la utilització de biomassa forestal per a usos tèrmics proposada a l’Estratègia, suposarà la substitució de diferents combustibles fòssils i evitarà l’emissió de més de 270.000 tones de CO2 a l’atmosfera l’any 2020.

Aquesta substitució de combustibles fòssils per biomassa forestal suposarà una reducció directa de la factura energètica dels consumidors catalans de 17,1 milions d’euros anuals l’any 2020 i de 50,3 milions d’euros per al global del període 2015-2020. Aquesta Estratègia també comporta una reducció de les importacions de combustibles fòssils a Catalunya valorades en 43,7 milions d’euros l’any 2020 i 128,8 milions d’euros per al conjunt del període 2015-2020.

En termes de llocs de treball, aquesta política forestal i energètica implicarà crear 1.900 nous llocs de treballs permanents directes i indirectes en l’horitzó de l’any 2020 i contribuirà a reactivar la nostra economia sobretot en l’àmbit rural.

Comments are closed