Font: SUNO, Enginyeria de Serveis Energètics
Últimament sentim a parlar molt sovint de Comunitats energètiques (CE), un concepte que no és nou però que ara ha agafat més força arran de la propera transposició de dues directives europees que les incorporen, la Directiva (UE) 2018/2001 aquest desembre de 2020 i la Directiva (UE) 2019/944 al juny de 2021. Però, què són exactament?
Segons les directives europees són entitats jurídiques de participació oberta i voluntària formades principalment per la ciutadania, petites o mitjanes empreses i/o l’administració pública i que desenvolupen una activitat dins del sector energètic. Aquestes desenvolupen un paper actiu dins l’escenari de la transició energètica cap a un sistema localitzat, renovable, just i democràtic on ens anem endinsant a poc a poc. Una nova eina i marc jurídic per accelerar la transició energètica i per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
Les Comunitats energètiques renovables (CER) promouen instal·lacions d’energies renovables de proximitat i les Comunitats energètiques ciutadanes (CEC), a més, poden incloure tota la resta de serveis energètics imaginables; eficiència energètica, mobilitat elèctrica, agregació de demanda, etc. Aquestes últimes poden operar en un territori més extens i incloure empreses més grans.
Les dues tipologies de CE han de tenir objectius socials i mediambientals més enllà d’una finalitat exclusivament de rendibilitat econòmica. Es poden establir mecanismes de governança simple o bé més col·lectiva, per tal de desenvolupar projectes de transició energètica més innovadors i d’empoderament.