El concepte de transició energètica porta implícits dos canvis profunds en el model del sistema elèctric actual, que es tradueixen en una doble dimensió. D’una banda, se sustenta en la innovació tecnològica i, de l’altra, en la nostra manera de consumir i relacionar-nos amb l’energia. Podrem autoproduir energia i compartir-la en xarxes energètiques locals i virtuals. Les VPP (Virtual Power Plants) emergeixen com una de les solucions amb més futur per davant en la lluita contra el desastre climàtic i l’escalfament global.
Focalitzem-nos primer en la dimensió tècnica. Estem parlant d’una transformació tecnològica tant en la generació com en la gestió de la demanda d’energia. Si el model tradicional es caracteritza per la gestió centralitzada de la producció amb una proporció important de consum d’energia fòssil i contaminant, la transició energètica implica la generació distribuïda, neta i la gestió del consum com a element de flexibilitat.
La flexibilitat de l’energia renovable
Flexibilitat és el concepte clau. Un sistema elèctric realment descentralitzat i distribuït ha de tenir la capacitat per adaptar la demanda a l’oferta d’energia en cada moment i facilitar la participació activa de l’usuari.
Cadascun dels usuaris d’energia: ciutadans, administració pública, grans corporacions, pimes, etc. té una demanda diferent d’energia en potència i temps. El sistema ha de ser capaç de subministrar l’energia necessària en temps real. D’altra banda, cal aprofitar tota la generació renovable per maximitzar l’eficiència i la sostenibilitat del sistema. Estalviem energia i diners i assolim un sistema energètic més estable, segur, eficient i sostenible mediambientalment.
No obstant això, la transició energètica no queda aquí. Va molt més enllà. Posa el consumidor en el centre del sistema i li permet ser el productor de la seva pròpia energia. És el concepte de prosumidor. En l’actualitat, milers de persones a tot el món autoprodueixen la seva pròpia energia mitjançant panells solars fotovoltaics. Altres, han incorporat una bateria que els permet emmagatzemar l’energia per utilitzar-la quan sigui necessari. Per exemple, de nit, en dies ennuvolats, plujosos o amb poca radiació solar.
A més, hem de tenir present que les bateries són essencials per a l’acumulació energètica ja que les energies renovables es caracteritzen per oferir un subministrament fluctuant. Al contrari, les fonts energètiques clàssiques: tèrmiques, d’energia fòssil o nuclears, poden gestionar-se.
Pensem que en un habitatge hi ha moltes hores al dia en què no hi ha consum elèctric perquè els seus integrants estan treballant o realitzant altres activitats. Per tant, l’excedent d’energia que el prosumidor acumula a les bateries i no consumeix el pot revertir al sistema i ser compensat per això en la seva factura. El nostre prosumidor es pot convertir en la nova figura essencial en la transició energètica, a través del DER (Agregador de Recursos Energètics Distribuïts).
Font: Sonnen
