Estella, llenya, pèl·let i aerotèrmia, les campiones del baix consum
Segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), actualitzades a gener del 2019, s’ha elaborat un rànquing del consum en calefacció.
Atenció perquè són dades mitjanes!
S’ha considerat un consum per calefacció de 5.000 kWh/any, amb una temperatura desitjada interior de 18 ºC. Es compta que els dos o tres graus que queden per arribar a la temperatura de confort els aporten els guanys interns de calor: les mateixes persones, les llums, els motors dels electrodomèstics, el sol que pugui entrar per les finestres… Evidentment, això també és aproximat. Com deia, són xifres mitjanes per a Catalunya: al delta de l’Ebre seran dos terços i a Puigcerdà, el doble.
L’ICAEN ha suposat un habitatge de 90 m2 amb un aïllament just per cobrir la normativa actual. El 40% dels habitatges la complirien en ser posteriors al 1980:
Si es considera un habitatge (com el 60% dels actuals), construït abans del 1980, quan va entrar en vigor la primera normativa d’aïllament, les xifres són:
En el cas de consum elèctric i de bomba d’aerotèrmia, s’ha considerat en el cost per kWh la part proporcional del terme fix de potència elèctrica que has d’incrementar pel fet de tenir calefacció elèctrica. En el cas de calefacció elèctrica directa “la de sempre” amb radiadors, 4 kW de potència addicional. En el cas de bomba de calor amb aerotèrmia, 1 kW addicional.
En el cas de les calderes de condensació, la rebaixa respecte al gas és de l’ordre del 15%. Les calderes anteriors tenien rendiments a l’entorn del 90% i les de condensació, a l’entorn del 105% (superior al 100% perquè recuperen calor latent per la condensació del vapor d’aigua contingut als fums i aquesta calor s’utilitza per preescalfar l’aigua d’entrada).
Insisteixo que tot plegat són dades mitjanes. L’orientació del pis, les hores d’ocupació del pis, si és a 1 o 2 vents (cares d’orientació), les tarifes d’energia contractades, etc. Com explicava, durant el Black Friday” convertit en Green Friday, l’aïllament ens pot fer baixar la xifra entre un 30% i un 40%.
No cal dir que el trasllat de menor cost econòmic cap a menor consum energètic és evident. Tot plegat, evidentment, té d’altres derivades. Sobretot el cost inicial d’inversió del sistema. En funció del nostre consum, és clar que l’amortització pot arribar en poc temps.
Les anomenades fonts renovables o netes són les que hauríem de triar. La biomassa consisteix a cremar llenya, pèl·let o estella. Tot i que generem CO2, aquest ha sortit de massa forestal que l’ha respirat prèviament. El balanç, per tant, és neutre. A més a més, si és llenya catalana afavorim la gestió, que tant cal, als nostre boscos.
L’altra campiona, l’aerotèrmia, funciona aprofitant una característica física de l’aire. És exactament igual que un sistema d’aire condicionat amb bomba de calor que fa fred a l’estiu i calor a l’hivern. Si no ens agrada la calor per aire o convecció, llavors ja amb inversió superior, podem optar per alimentar un terra radiant. La inversió de l’aparell d’aerotèrmia i els “splits” interiors, seria un 40% superior a la de l’aire condicionat de tota la vida.
Font: https://www.ccma.cat/el-temps/ranking-de-consums-amb-euros-dels-sistemes-de-calefaccio/noticia/28968