Font: Revista Opcions. Entrevista a Marc Cerdà, ambientòleg i professor a la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
“Més que respirar, el planeta està contenint la respiració”. L’ambientòleg i professor de la UB, activista ecologista i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic Marc Cerdà, assegura que la frenada en sec de l’activitat econòmica mundial ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle, però que amb això “no n’hi ha prou”. Des del confinament, li preguntem sobre el paper i la responsabilitat dels diversos sectors a l’hora de fer front a l’emergència climàtica.
Sembla que el planeta crida fort, però els governs no el volen escoltar. Per què?
Com bé dius, el planeta crida i ens alerta que les coses estan canviant més ràpidament del que crèiem possible. Estem arribant a rècords de concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera. Les taxes d’extinció d’espècies és d’entre 100 i 1.000 vegades superiors a les naturals. I cada any s’aboquen milions de tones de residus i plàstics als oceans. Òbviament, tot això està desestabilitzant climàticament i ecològicament el planeta modificant, alhora, les condicions ambientals que ens han permès desenvolupar-nos com a espècie. El més preocupant potser, és que aquests canvis s’estan produint de manera més ràpida que fa unes dècades. I ho estem començant a veure, per exemple, amb l’increment de la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems com els huracans, sequeres, incendis, onades de calor o temporals. Per què els governs no responen fermament a aquest crit d’alerta? Doncs, principalment, perquè la crisi ecològica i climàtica no és un problema de consciència ambiental dels governs, sinó que és la conseqüència de les lògiques del creixement il·limitat de la producció i del consum en les que es sustenta l’economia capitalista. Una lògica que, com ja va denunciar el Club de Roma en els anys 70 del segle passat, xoca directament amb la capacitat de recuperació de la biosfera. De fet, des dels anys 80 del segle passat consumim més del que la Terra és capaç de regenerar. I perversament alhora, aquest consum és profundament desigual.
L’emergència climàtica va estretament lligada al model econòmic que impera. Quin tipus de polítiques s’haurien de dur a terme per fer-hi front?
